Quan era menut, recorde les bandes com en blanc i negre, compostes exclusivament per músics homes i directius molt majors. 

Tinc la imatge de la generació del meu iaio Enrique que, per aquell temps a finals dels anys setanta, era el president de «La Nova» de Xàtiva. Solia dur-me, amb 5 o 6 anys, a totes les desfilades i concerts ben agafats de la mà. Ell era un güelo orgullós, i jo ja era un friqui del món de les bandes de música.

Els directius eren tot homes majors, ben posats de vestit i barret, fumant puro durant tot el dia sense pensar que empudegaven als nets tenien al costat. Era el que s’estilava, ho sé, però a la volta em sorprenia.

Aquells homes s’asseien en les primeres files per a presidir els concerts, mentre les seues dones, totes juntes a partir de la fila cinc, exercien la figura d’acompanyants, tenint l’absurd privilegi de ser «senyora o la dona de»…

A l’escola de música, recorde amb estima les classes de solfeig amb la professora que em va marcar el camí i a la que sempre he estat agraït, avui en dia encara la tinc molt present, mai l’oblide, Doña Teresa. 

Era l’única dona del planter de professors, valenta i empoderada, de caràcter ferm però molt sensible i humana. Va tindre una maduresa en la seua vida molt dura, enfosquida pel règim franquista a qui li va llevar la vida del seu marit.

Recorde com si fos ara aquella maleïda vesprada de dilluns 23 de febrer de 1981, esclatava l’intent de colp d’estat en el Congrés dels Diputats. Doña Teresa, amb un estat de pànic, amb la cara desencaixada, i la mirada de terror, ens va enviar corrent a casa. 

Em vaig ensenyar molt d’ella, i no únicament a solfejar… 

A les classes, eren molt poques les xiques que estudiaven música. A l’hora del repartiment d’instruments, el mestre de la banda i els professors, repartien els instruments de vent preferentment als xiquets, a les xiquetes si podia ser, el piano.

Pocs anys després, començaren a apuntar-se a solfa més xiquetes, però els professors seguien sexualitzant els instruments, dividint-los en femenins i masculins.

A l’hora d’entrar a la banda, es tenia molt en compte si eres xic o xica, ja que es deia que les xiques “aguanten molt poc a les bandes. És convenient que troben un noviet músic a veure si així duren un poc més, però no interessen, perquè si arriben a ser majors, s’ho deixen en ser mares…”. 

Quan anàvem a tocar pels pobles i ens quedàvem a passar la nit, no deixaven anar a les xiques perquè no es mesclaren amb els xics per a dormir. “Menut compromís portar a les xiquetes darrere, calla, calla…”.

En aquells anys ningú es plantejava encara la igualtat entre els homes i dones. Afortunadament, igual que les televisions, a mitjans dels anys vuitanta, les bandes van començar a passar del blanc i negre al color. Però com costa!

Per sort, tot i que la feina de la igualtat només està començant, hui en dia ha canviat molt la cosa.

Si ens parem a pensar, i com a simple curiositat, fins i tot els elements que envolten dia a dia una banda de música és generalment en gènere femení, per exemple: apuntar-se a (la) Música, a (l’) Escola, (la) Bandeta, Banda, Batuta, Partitura, Boquilla o baqueta, Canya i Sordina, Concert de la Fira, Concert de Música Festera, Santa Cecília, Puríssima xiqueta, Benissa… TOT ÉS FEMENÍ

Actualment, com comentava Ariadna Ivars a l’article “La figura de la dona a la nostra banda”, la banda està composta per 49 homes i 54 dones, i des de l’arribada de Marleen al trombó, en totes les famílies instrumentals estan presents les dones.

L’impacte de les Bandes de Música en l’educació és directe, per això és el moment que lluitem i treballem seriosament per la igualtat de gènere, però ho hem de fer començant per dins de casa nostra.

És per això què, a Benissa ho farem amb un concert que reivindica la figura de les dones des de totes les perspectives artístiques dins de la banda de música, des de la interpretativa, passant per la compositiva, i com no, per la direcció artística.

Desitge de tot cor que la idea de crear aquest concert anomenat “La música en Clau de DOna”, ens ajude a dibuixar un present i un futur musical, ara sí, a color.

Xàtiva, a 25 de maig de 2022

Miguel Ángel Grau Martínez

Director artístic de la SLMB

  L’elecció d’instrument per part de les dones, fins fa ben poc, estava fortament condicionada pel seu gènere. Les xiquetes no podien escollir la trompeta o la percussió, entre altres, ja que eren instruments “de xics”. Elles havien d’optar per instruments més “suaus” que “aparentment” requerien d’una major delicadesa en ser tocats, com la flauta o el clarinet. Curiós el fet d’associar el rol de l’instrument amb qui devia tocar-lo.

  Moltes vegades, aquesta decisió imposada ha fet que, al llarg de la seua carrera musical, les dones hagen canviat d’instrument principal. Moltes d’elles perquè no se sentien còmodes amb la seua elecció, ja que des d’un principi no se’ls havia permés escollir el que elles realment desitjaven.

  Per sort, totes aquestes falses creences, en la Banda de Benissa, formen ja part del passat. Des de fa molts anys, la gran majoria de les cordes són mixtes. Hi ha dones tant en la percussió i la corda de trompetes com homes tocant la flauta i el clarinet. Defensant així, que tots els instruments són igual de rellevants dins del conjunt musical i que poden ser interpretats per tothom.

  La Societat Lírica i Musical de Benissa, a més a més, compta de fa molts anys amb la participació femenina en tots els seus àmbits: interpretant obres musicals, formant part del grup de comunicació o ocupant els llocs més rellevants dins de la junta directiva. Dintre d’aquestes, en són un exemple Clara Bertomeu i Joaqui Colomer, que foren les primeres dones en entrar a formar-ne part (https://www.infobenissa.cat/primeres-dones-la-banda/), o les ex-presidentes Maria Dolores Juan Aparicio i Núria Ivars Bertomeu.

  La banda, en un futur, està oberta a afegir en la seua història el fet de donar-li la primera batuta a una dona per dirigir i posar-se al capdavant de l’agrupació musical, sent aquesta tasca una de les poques restants que no s’han exercit per figures femenines.

  És per això que en aquest concert del 28 de maig, es vol reivindicar també, que els instruments no tenen un rol de gènere associat: que el trombó sona igual si qui està al darrere de la embocadura és un home o una dona, que el so de la flauta travessera és poderós i potent i, que en el món de la música, les dones tenen cabuda i són de gran rellevància en tots els espais des de fa molt temps.

Per Ariadna Ivars Pérez

Allò que no es veu, que no es coneix, no es valora.

Ja fa anys que la SLM Benissa compta amb algunes ferramentes digitals pròpies. Allà pel 2012, es va crear la pàgina web “bandadebenissa.org”, el correu electrònic i la pàgina del Facebook. Els temps canviaven i la nostra associació no podia quedar-se enrere.

La web ens servia per a explicar la història i la composició de la Societat, així com publicar el programa de Santa Cecília i algunes notícies. El Facebook ens valia per a posar fotografies dels esdeveniments. I el correu electrònic per a tenir un canal a través de la qual comunicar-nos. Poc després, en 2014, vam obrir un canal a Youtube per tal de poder compartir algunes de les actuacions que anàvem oferint.

Les persones que ho gestionaven, tot i iniciar una tasca fonamental, no podien dedicar massa temps a dur-les, pel que l’any 2016, un grup voluntari del jovent de la banda vam decidir fer-nos càrrec i tractar de dinamitzar-les. Per a tal fi, vam crear un grup de Whatsapp des d’on coordinar millor tota la tasca i les energies disponibles. I, entenent que el públic més jove utilitzava altres canals, vam decidir obrir comptes en Twitter i Instagram.

Principalment oferíem difusió de les nostres activitats, però l’època simplement informativa ja ha passat. Ens trobem en un moment on la comunicació ha de ser interactiva i atractiva, pel que vam decidir ampliar el contingut. Vam optar per aprofitar el nostre altaveu per a fer-nos ressò dels triomfs musicals de persones del grup, així com visibilitzar la tasca social del préstec d’instruments, o compartir les experiències per tal que el poble se’n poguera familiaritzar i sentir-se més proper a nosaltres.

Ara mateixa el grup compta amb 9 persones, entre les quals ens repartim les tasques segons habilitats i disponibilitats. I com sempre diem, recordant que totes ho fem en el nostre temps lliure, qui fa el que pot, no té obligació a més. Actualment, el grup de treball està distribuït, més o menys, de la següent manera:

– Coordinació grup: Javier Miralles i Belén Ivars.

– Creació de contingut: Pepa Llopis, Núria Ivars, Romà Ivars, Javi i Belén.

– Facebook: Javi, Pepa i Belén.

– Twitter: Romà i Belén.

– Instagram: Carolina Perles, Javi i Belén.

– Disseny cartells: Patricia Cabrera.

– Gravació, realització i edició de vídeos: Ferran Navarro.

– Web: Xavi Ivars i Belén.

Per a poder desenvolupar la tasca bé, estem en continua comunicació amb la junta directiva. De fet, la persona que ocupa la presidència està en el grup per a corregir-nos, informar-nos o comunicar-nos qualsevol cosa d’una manera més directa. Així, o bé mirem com publicar allò que se’ns demana, o bé a la inversa, fent propostes a l’equip directiu per a millorar el funcionament del conjunt de l’associació.

Tota esta feina és una altra manera de formar part i treballar per la banda, tal volta menys visible, sí, però tot i que semble una paradoxa, esta invisibilitat individual fa possible la visibilitat del grup.

Perquè les bandes de música no som solament unes personetes que toquem pels carrers i pareix que sempre estem de festa, no. Som persones implicades en la cultura del nostre poble, persones voluntarioses que dos nits a la setmana assagem per donar el millor de nosaltres, i que formem part d’un grup divers que està en continu canvi i creixement. Som persones que ens enorgullim de dur el nom de Benissa per tot arreu sabent la responsabilitat que comporta. I per això, pensem que si la gent del poble ens coneix millor, si veu tot el que fem, també podrà sentir-se orgullosa de nosaltres i de com estimem el nostre poble.

Belén Ivars.

#SomLaBanda @bandadebenissa

En aquest article vaig a parlar d’una de les expressions més valencianes que conec. Tot bon valencià i amant de la nostra cultura sap identificar eixa tonada de dolçaina i veu. Les albaes jo les vaig conèixer de xicotet, gràcies a la volta en carro a La Marina (una mostra de folklore valencià molt intensa), on totes les nits després de sopar hi havia algun espectacle com duos musicals, grups folklòrics, danses i en algunes ocasions, nits d’albaes.

Han passat els anys i he tingut l’ocasió de tocar tota classe d’estils musicals dins la meua trajectòria professional (clàssica, festera, música fusió, jazz, etc.) per carrers, escenaris, auditoris, etc. I encara és l’hora que continue aborronant-me en escoltar una bona albà, cantada amb gust i sentiment. Aquest gènere no és fàcil d’interpretar però tampoc impossible. En cantar cal tindre clares les melodies per interpretar-les, controlar els nervis i relaxar-se per dominar la teua veu, ja que els registres són molt exigents. Una cosa que vull remarcar per la meua experiència, tant d’intèrpret com d’oient, és que les albaes tenen diverses melodies i segons la teua veu pots interpretar un tipus o altre. No és un gènere selectiu de veu, ara bé, cal preparar-se per a fer-ho correctament.

Feta aquesta introducció recordaré o explicaré la història d’aquest estil, originari de les terres valencianes. Segons alguns autors és un gènere cultivat des de Castelló fins a La Marina i l’horta d’Alacant. En les zones del sud, la informació històrica sobre aquest gènere no és molt clara, fet que no ens deixa afirmar que les albaes siguen un gènere practicat en el passat. La zona per excel·lència de les albaes i el cant d’estil és l’horta de València, els territoris del centre i nord tenen arrelats aquests gèneres documentats ja en el s. XV. Actualment, està normalitzat dins del territori de parla valenciana gràcies als moviments nacionalistes-culturals en defensa de les tradicions valencianes que han introduït aquest gènere en les festes de molts pobles dins d’un procés constant d’aculturació. (Pitarch, 2011)

Fig. Pintura d’Antoni Fillol Granell (1870-1930)

En primer lloc, les albaes són manifestacions tradicionals valencianes de ronda, interpretades en hores nocturnes o fins a l’alba, com diu el seu propi nom. Per fer-nos una idea del context original de les albaes des del punt de vista etnomusicòleg (folklore natural del gènere), ens situarem en els anys cinquanta en l’horta nord de València, més concretament en la localitat del Puig de Santa Maria (bressol popular del cant d’estil), on quatre persones, després de sopar, eixien a fer una ronda d’albaes. El grup estava format per un versador, dos cantants, dolçaina i tabal i es disposaven a cantar pel poble fins a cansar-se. La dolçaina i el tabal marquen una melodia senzilla i les intervencions dels cantants, que despleguen tot el seu virtuosisme, junt amb el versador que improvisa els versos dedicats a qualsevol persona, són l’escena típica d’unes albaes. Un exemple d’aquesta escena la podem trobar en la pel·lícula “Vicenteta esta-te queta” de Vicent Escrivà, on s’escenifica una nit d’albaes realitzada per José Ma Flores i Josep Bahilo, dos intèrprets de renom en l’època.

En segon lloc, segons la zona i el context, les albaes tenien una manera d’interpretar-se: es conserva la melodia principal, però varia la instrumentació. Les albaes eren dedicades a persones rellevants que mereixien una mostra d’estima per part de la societat, era un cant per enaltir la figura d’una persona.

En la variant d’albaes que es realitza individualment i acompanyada instrumentalment podem trobar dos tipus; la zona de l’horta de València i la zona de Castelló. Les albaes de l’horta són aquelles interpretades en la zona de València on es caracteritza l’acompanyament realitzat per dolçaina i tabal. Els instruments es dediquen a separar les intervencions dels cantants, interpretant a cappella les estrofes. Després, en la part cantada, el tabal marca amb xicotets tocs el tempo per al cantant. En les zones de Castelló s’interpreta un tipus d’albà més arcaica: conserva la mateixa funció, i no s’utilitza el tabal. (Reig, 1996)

En l’horta de València, els cantants d’albaes també practicaven cant d’estil on l’acompanyament es realitzat per guitarres. De vegades, els mateixos músics fusionaven la instrumentació del cant d’estil i el gènere d’albaes creant les guitarraes.

L’altra variant d’albaes és la interpretada col·lectivament i amb acompanyament de corda polsada, s’anomenen albaes de Nadal o d’església. Aquestes tenen una forma responsorial, un solista canta i el cor li contesta amb la mateixa melodia o diferent. Les albaes d’església estan emparentades amb els romanços per la seua extensió, coples octosíl·labes com els romanços castellans, i temes religiosos que expliquen el naixement de Jesús. La instrumentació està composta per guitarres, llaüts i bandúrries (molt semblant a una formació de rondalla). (Reig, 1996)

Finalment, per donar una explicació a l’aparició de les albaes en les zones d’Alacant, més concretament en el poble de Benissa, he eixit al carrer per fer un treball de camp. El treball ha sigut entrevistar a diferents nivells d’edat per arribar a un consens en l’aparició d’aquest gènere al poble. Una xicoteta enquesta a gent aleatòria per no influir en les possibles respostes comunes.

Les referències que ens arriben són dels anys cinquanta, en les festes patronals, on els majorals contracten a un grup folklòric per fer albaes a Benissa. En els anys següents, els majorals continuen aquesta tradició però acaba desapareixent del programa de festes. En l’actualitat, els membres de la Societat Lírica i musical de Benissa han incorporat la nit d’albaes a les festes de Santa Cecília, patrona dels músics, on realitzen els cants a les noves incorporacions, a gent que s’acomiada, o a qui celebra molts anys en el grup. A banda del nostre poble, en altres localitats de la comarca també han incorporat aquesta manifestació a les festes patronals (Teulada, Dénia, etc.)

En conclusió, les zones del centre i nord tenen una tradició arrelada i documentada en la societat amb aquest gènere que justifica la seua pràctica. En les zones del sud, no s’han trobat vestigis de l’arrelament però s’ha creat un moviment d’aculturació pels col·lectius socials que les han introduït als pobles. Aquest fenomen es realitza a l’adoptar característiques d’altres cultures a la nostra i, a poc a poc, van arrelant-se en la nostra societat. La cultura d’un poble o un grup social obert al món està en constant evolució. La societat actual rep tota mena d’informació musical que fa fusionar els seus conceptes i canvia els gustos. En l’últim segle, la irrupció dels mass media (mitjans de comunicació) ha accelerat el procés d’aculturació en moltes societats. La protecció de totes les cultures davant la transculturació global està en mans de la gent nativa. Ja que com diu el cantautor Raimon:

“Qui perd els orígens perd la identitat”

Quico Llopis Ivars

Saxofonista de la banda i estudiant de musicologia

La Societat Lírica i Musical de Benissa augmenta els esforços per tal d’oferir al seu públic música de qualitat. El concert que s’està preparant per a Santa Cecília, que duu per títol “Mitologies”, i sota la direcció de Miguel A. Grau Martínez, enguany es durà a terme a l’Auditori Teulada Moraira per qüestions d’aforament i seguretat.

BENISSA, 6 de novembre de 2019. El concert programat per al dissabte 23 de novembre, a les 19h, i amb el títol “Mitologies”, enguany ve acompanyat d’altres novetats. La dificultat en l’execució del mateix no permet una doble sessió, tal i com venia fent-se en els últims anys. Després d’un llarg debat intern, i sense haver trobat alternatives possibles a Benissa, la Societat Lírica i Musical de Benissa opta per realitzar-lo en l’Auditori Teulada Moraira.

L’associació no vol renunciar ni al nivell musical assolit en els últims temps ni al fet que cap persona interessada a assistir no ho puga fer. A més, la quantitat de persones que conformen la banda ja supera la capacitat de l’escenari del Centre d’Art Taller d’Ivars. Per aquests motius, d’aforament i de seguretat, s’ha pres aquesta decisió tan complicada.

Per a facilitar l’assistència s’habilitarà un servei d’autobusos que cobrirà el trajecte des de Benissa  fins el recinte per a totes les persones que així ho desitgen. Per a fer ús d’aquest servei, les persones interessades s’hauran d’inscriure en el moment en el que adquirisquen la seua entrada. El dia del concert l’autobús eixirà a les 18h de l’Avgda. L’Alcúdia, a l’altura de l’asil Sant Joaquim i Santa Anna.

Aquesta compra es podrà fer en l’espai que habilitarà la Societat Lírica i Musical de Benissa al Carrer Nou núm. 7 (antiga oficina de Ferrer Rodríguez e hijos -AXA-), on estaran a la venda a partir del dia 13 de novembre. L’horari de venda serà: dimecres 13, dijous 14 i divendres 15, de 17 a 20h, i el dissabte 16 d’11 a 13h. Les persones amb problemes de mobilitat que no puguen acudir presencialment, podran fer-ho a través del correu electrònic (info@bandadebenissa.org) o a través del telèfon 629 287 408.

El preu de les entrades serà de 5€, excepte les persones sòcies que la podran adquirir amb un 100% de descompte, és a dir, sense cap cost, ja que és un dels beneficis de pertànyer a l’associació. Des de la mateixa es vol remarcar que, com que l’Auditori Teulada Moraira compta amb unes característiques de sonoritat i de qualitat excepcionals, qualsevol de les localitats disponibles asseguren la comoditat i la visibilitat necessària per gaudir del concert. 

Aquest canvi, lluny de desmotivar, ha esdevingut tot un repte per a la banda, tal i com manifesta el seu director, Miguel A. Grau Martínez: “Realitzar el concert a l’Auditori Teulada Moraira és una gran oportunitat per poder demostrar tot l’esforç que portem fent des de que vam començar els assajos, a setembre. A més, per a les persones de la banda implicarà tot un exercici de concentració, molt més elevat que el que requeria el Centre d’art Taller d’Ivars, ja que a l’Auditori Teulada Moraira l’acústica és molt bona i no podem deixar passar l’oportunitat de gaudir-la al màxim”.

La junta directiva de la Societat Lírica i Musical de Benissa es mostra molt optimista i satisfeta amb aquest canvi, tot i la tasca de logística que comporta: “Per a nosaltres ha sigut una decisió complicada de prendre, però havíem de prioritzar la seguretat tant del públic com de la banda, i també valorar la qualitat que hem adquirit en els últims anys. Tot açò ha suposat moltes més reunions així com un major volum de feina per tota l’organització que implica, però la il·lusió de poder fer el concert en un espai com l’Auditori Teulada Moraira ens ha donat l’energia necessària per seguir endavant” opina Núria Ivars Bertomeu, presidenta de l’entitat.

En el següent article tracte l’origen del cant popular valencià, la seua evolució al llarg dels temps i la concepció que té la societat actual sobre aquest gènere. Els coneixements que explique en el text són el fruit de la curiositat d’un músic professional que, al llarg de temps, ha recol·lectat informació de manera amateur pel gust de conéixer les seues arrels musicals amb fonts primàries i secundàries.

El cant popular va lligat al poble, al camp i la gent, que desenvolupa una forma d’expressió musical per expressar els seus sentiments o, simplement, alleugerir les llargues jornades de treball. Antigament, aquesta era una forma de parlar de política, problemes socials, sexe o altres temes que eren adornats baix el sarcasme o la ironia per a no despertar la censura de les autoritats, fet que remarca Pep Gimeno ”Botifarra” en el documental “El cant de les arrels”. Té, per tant, un origen similar al Blues: gent que entenia poc o gens de música, va desenvolupar un llenguatge musical i unes característiques pròpies que, amb el temps, van anar adquirint solidesa.

L’arbre del cant popular valencià té tres branques: els cants a l’aire, el cant d’estil i el cant d’albaes, la diferència entre les quals és la forma de composició i el context històric. La gran particularitat que engloba els gèneres, sota el nom de cant popular valencià, és la interpretació vocal. Al llarg del temps, la música i les cultures han creat altres gèneres populars valencians com són les Malaguenyes, Granadines, Masurques o altres gèneres adoptats baix un procés d’aculturació des de la cultura andalusa. En aquest article parle de les formes originals valencianes amb etiqueta made in Valencia.

Per una banda, trobem els orígens d’aquesta música en els cants de treball o cants a l’aire, que són senzills i lliures quant a l’estructura i el ritme, però complexos pel que fa a la melodia, que és a cappella. És la varietat més arcaica perquè no ha evolucionat de la mateixa manera que altres gèneres a conseqüència de la mecanització del camp. Per exemple, els cants de batre solen tindre dos estrofes de quatre versos, la melodia entona amb el mode de mi (mode antic frigi), i un gran melisma al final de cada vers. És aquest detall, el melisma que va al final de la frase, el que diferencia el flamenc del cant d’estil. El flamenc desenvolupa el melisma al llarg de tota la melodia/frase/vers mentre que el cant d’estil ho fa solament al final (Casares, 2006).

La missió d’aquests cants, en un país que treballava l’agricultura i la ramaderia de forma primitiva fins al segle XX, era crear una espècie de mantra, per fer més afable les llargues jornades de treball. Els treballs com plantar, segar, batre, llaurar, estisorar o espigolar tenien les seues melodies pròpies i la gent li canviava la lletra per fer-la seua.

La incorporació dels instruments de corda i vent dona pas a un altre gènere, el cant d’estil, l’expressió musical de quan la gent no estava treballant. El repertori engloba l’u i dos, l’u i dotze, l’u, l’onze, la riberenca, l’alacantina i altres. Aquestes formes seran les més utilitzades després de la mecanització del camp, mentre que els cants a l’aire seran ubicats en un segon pla.

Per una altra banda, hi ha els cants d’albaes que, a diferència dels cants anomenats anteriorment, són d’origen urbà. Les albaes són l’evolució de les antigues rondes nocturnes o guitarraes. D’aquesta manera, els trets característics que separen les tres branques són prou clares: tracten el ritme, l’espai i el moment en què s’interpreten i l’objectiu que perseguien. Així, hi ha un ritme mètric lliure en el cant d’estil i un ritme fixe en el cant d’albaes. A més, mentre que els cants a l’aire s’interpreten treballant, el cant d’estil s’interpreta en qualsevol lloc i moment festiu, i les albaes són interpretades a la matinada i d’ahí el seu nom: ”albà”, moment de l’eixida del sol (Associació d’estudis del Cant Valencià, 2014). Encara que és un gènere sense variacions, hi ha dos tipus d’interpretar-les: les albaes de l’horta de València i les interpretades a l’interior de Castelló. Finalment, quant a la finalitat, el cant a l’aire i el cant d’estil era música d’entreteniment, però les albaes eren dedicades a gent rellevant per exaltar la seua figura, és a dir, una expressió d’estima ja documentades des del segle XIV. (Casares, 2006)

A l’Estat espanyol existeixen quatre punts geogràfics pel que fa a la música popular: el cant flamenc (sud), la jota (centre), l’asturiana (nord) i la valenciana (est). En un principi, els cants naixen cadascun en la seua terra i són interpretats pels seus paisans. Aquesta manera d’interpretació es manté fins al moment en què arriba la tecnologia, la qual incorpora dos problemes al fet de la transmissió oral. En primer lloc, la ràdio i els cassets obrin un nou món a la societat, qui perd la seua identitat musical i adopta noves formes al seu repertori. I, en segon lloc, la mecanització del camp provoca que les tècniques agrícoles es desenvolupen cada vegada més ràpides i sorolloses. D’aquesta manera, a finals del segle XX, s’impossibilita el desenvolupament de la música popular en el seu context de folklore natural i es margina, fins i tot, duent-lo gairebé a l’extinció.

Podem trobar similitud entre les arrels del cant d’estil amb les altres cultures musicals. Observem com són cants melismàtics sobre un mode a cappella, la diferència està entre les diferents maneres de melismar sobre la nota. Per exemple, el cant flamenc té una melodia més barroca que el cant valencià.

A partir d’aquest moment, la música popular experimenta una muntanya russa, perquè gèneres com el flamenc, gràcies a la seua promoció i fusió dels artistes, desenvolupa un virtuosisme que li dóna fama internacional. Però altres gèneres, com el cant d’estil, són condemnats a ser manifestacions folklòriques que, a poc a poc, van perdent músics. Tot i això, hi ha generacions de cantaors com El xiquet de Bétera, Conxeta la del mercat o El xiquet del Carme que són les encarregades de preservar la transmissió oral en els temps més difícils.

Cap a l’any 2000, la música tradicional arriba molt perjudicada pel trencament de la transmissió oral. Malgrat tot, les rondalles i els grups folklòrics mantenen, com poden, aquesta música, que perd importància fins a l’aparició de la nova música valenciana amb grups com All Tall, Bajoqueta Rock o Obrint Pas, que barregen el rock i la música moderna amb la música popular. Fruit d’aquests primers grups sorgiren molts altres grups com Aspencat, La Gossa Sorda, Odi, o Sva-ters, que continuaren barrejant músiques noves amb la nostra música popular. Associacions que fomentaven el valencià crearen festivals de música en valencià com La Gira de l’escola valenciana, el Feslloch, el Festhivern, etc. I finalment, fundaren els premis de música en valencià, els Premis Ovidi Montllor l’any 2006 premiant i donant suport als millors treballs musicals autòctons. Premi que guanyàrem, els meus companys i jo, sota el nom de Skapats i el treball “Naix” a la millor maqueta del 2012.

En l’actualitat s’han creat escoles de cant d’estil com la de Catarroja o El Puig i, a més, també gaudeixen d’un gran renom artistes com Pep Gimeno ”El Botifarra”, Apa, Xavier de Bétera, Jonatan Penalba, Carles Dénia i Miquel Gil entre altres, que treballen tant la música popular com la fusió d’aquesta amb altres músiques. La musicologia treballa amb el gènere mitjançant estudis que es veuen reflectits en enquestes, llibres, documentals o altres plataformes. És per això que la música popular valenciana, ara per ara, té una vitalitat que fa uns anys es dubtava si aconseguiria.

En conclusió, s’ha aconseguit parar l’oblit de la música popular, crear una base sòlida i reprendre una transmissió que havia quasi desaparegut en els anys huitanta i noranta. Aquest fet ha ocasionat que la joventut no relacione el cant d’estil amb música passada de moda, i els grups de música autòctons han creat un sentiment de protecció entre la societat que ha parat eixa devastació cultural i ha canviat el sentit cap a la promoció musical. La societat actual ha perdut el context original de la música tradicional, baix un procés de folklorisme, ja que la música no s’interpreta dins del seu context original ni té la mateixa funció dins la societat actual, però conserva eixa música i la fusiona creant una nova música, un nou folklore musical.

Per això els moviments culturals de protecció són necessaris: per a mantenir la consciència col·lectiva de poble i conéixer la nostra història sense intermediaris polítics. De vegades, l’evolució té víctimes innocents i nosaltres som els encarregats de salvar-les. 

‘’ Un pueblo que no canta es un pueblo sin raíces ’’ 

Giner de los Rios 

Quico Llopis Ivars

Saxofonista i estudiant de Musicologia

La Societat Lírica i Musical de Benissa continua amb l’aposta per dignificar la cultura i la música popular del territori amb el concert “Arrels simfòniques”. Sota la direcció de Miguel Àngel Grau Martínez i amb la col·laboració de distintes persones i entitats, la Banda de Benissa promet un viatge en el temps a través de la música tradicional.

 El concert organitzat per al divendres 12 d’abril intercalarà peces instrumentals amb veu, danses i dolçaina, i estarà presentat i conduït pel jove Quico Llopis Ivars, musicòleg i saxofonista de la Banda de Benissa. El mestre de cerimònies nodrirà les peces musicals del concert amb explicacions i contextos històrics per tal d’acompanyar al màxim al públic durant tota la cronologia preparada.

L’inici del concert vindrà amb la interpretació del pasdoble “L’entrà de la murta” de Salvador Giner Vidal, fent honor a l’arrelament de les bandes de música amb les festes dels pobles. El repertori continuarà amb “Rapsòdia Valenciana” de Manuel Penella Moreno, peça en la qual s’incorporarà el grup de danses “Esbart dansaire” per a continuar amb la cançó popular “Havanera del Mareny” amb l’acompanyament a la veu del cantaor Gerard L. Tomàs López. Després serà el torn del “Concert per a dolçaines i banda” de Joaquín Gericó Trilla, en el qual la banda acompanyarà a Josep Llinares Zaragoza i Santi Bertomeu Oliver a la dolçaina.

L’acte continuarà amb “Lo Cant del Valencià” de Pedro Sosa López, on el jove Romà Ivars García realitzarà el solo de bombardí. “La Granaïna del Tio Palero” serà la cançó popular que s’interpretarà per a continuar el concert, peça en la qual s’incorporarà a la veu Cristina Berenguer Ronda, i a l’acompanyament la Colla de Xirimiters Pere Bigot. A continuació s’espera, “Aljama”, de Ferrer Ferran, peça basada en la batalla al voltant del riu Xúquer amb la brillant interpretació com a dolçaina solista de Cristina Martí Morell. El concert finalitzarà amb “Muixerangues al cel” de Juan Carlos Sempere Bomboí, final apoteòsic en el qual li donarà un toc espectacular la “Muixeranga Marina Baixa”.

“Les arrels s’han de mantenir vives i treballar-les, i també cal actualitzar-les i posar rostres de dones com Cristina Martí protagonitzant peces per a dolçaina i banda. Serà un concert memorable, preparat amb moltíssima il·lusió” manifesta Miguel Àngel Grau i Martínez, director de la Banda de Benissa.

Des de Societat Lírica i Musical de Benissa es vol convidar al concert “Arrels Simfòniques” el proper divendres 12 d’abril, a les 20h al Centre d’Art Taller d’Ivars de Benissa.

Formar part d’una agrupació com la banda del poble és una oportunitat molt bona per a aprendre i créixer personalment, i no sempre en qüestions relatives a la música.

Quan entrem a la banda quasi el primer que trobem és que està formada per gent de diverses edats, i això aporta una riquesa excepcional al col·lectiu. La sort és que eixes diferències les vivim des del companyerisme i l’acompanyament, pel que l’edat passa a ser una característica personal més, lluny de convertir-se en un filtre que limite la participació.

Estos contextos personals ens aproximen i ens fan conéixer-nos i compartir molts aspectes de les nostres vides més enllà de la música. Al cap i a la fi, som com una família. Una família que cada any es nodreix de noves incorporacions, i que també de vegades diu “fins prompte” a qui necessita volar a soles.

Esta família vam eixir al carrer el passat dissabte per a acompanyar a la Comissió de festes de la Puríssima Xiqueta 2019 a l’acte de l’elecció de Regines 2019. D’entre les seues files, ens emocionava especialment acompanyar al nostre company Toni i a les companyes Maria, Mar, Carmen, Marina i Núria en eixe dia tan especial.

Desitgem que gaudisquen de l’any que tenen per davant, i molta força per a compaginar-ho tot. I en arribar festes, que saboregen els passacarrers amb la companyia de les nostres melodies.

El concert que la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa hem preparat per a celebrar el nostre “Mig Any” de Santa Cecília és un monogràfic de Bandes Sonores de pel·lícules. Volem fer aquest senzill homenatge a la música del cinema perquè és l’encarregada d’acompanyar i omplir de sentit les trames cinematogràfiques.

A més, volem aprofitar l’ocasió per a agrair-vos les mostres d’estima i orgull que ens feu arribar cada vegada que veniu a escoltar-nos. Hem agafat com a títol del concert les vostres paraules, que hem escoltat dir en moltes ocasions: “Tenim una banda de cine” , i hem muntat un concert.

Tot açò serà el dissabte 19 de maig al Centre d’Art Taller d’Ivars, a les 20 hores. T’esperem!

#TenimUnaBandaDeCine #slmBenissa

El concert de Santa Cecília d’enguany presenta unes importants novetats respecte als anteriors que fins ara hem estat organitzant. La falta de localitats per a tots els assistents per la massiva assistència de públic als últims concerts (que sobrepassava l’aforament del Taller d’Ivars), així com la nostra intenció d’evitar la reserva incontrolada de cadires, exigeix d’aquesta societat una sèrie de mesures que comportaran el següent:

El concert es farà en 2 sessions el mateix dia 25 de novembre. La primera serà a les 18,00 h. de la vesprada i la segona a les 20,30 h. de la nit.

L’assistència estarà controlada mitjançant entrades numerades, que podran adquirir-se en  http://bandadebenissa.tictactiquet.com/ca/events/ (a través de la plataforma TIC TAC TIQUET) i en els següents punts de venda que atendran als interessats dins del seu horari comercial habitual:

• Ferrer Rodríguez e Hijos, agència de segurs, carrer Nou núm. 10.
• Pampallugues Decoració, carrer Sant Nicolau núm. 29 (enfront de la sabateria Amelia).

També es podran comprar entrades en la taquilla del Taller d’Ivars en els moments previs al concert, en el cas que quedaren localitats per vendre.

Les entrades tindran un preu de 3 euros. Els socis de la banda podran comprar les seues entrades amb un 100% de descompte, és a dir, sense cap cost, incorporant un codi d’ús personal que facilitarem a cadascú d’ells.

IMPORTANT: La venda d’entrades començarà el dimecres dia 15 a les 5 de la vesprada per a tot el món, tant a través de la pàgina TIC TAC TIQUET com en els dos punts de venda habilitats. A la mateixa hora per a tots. Qui primer entre a comprar, primer podrà triar la cadira i la sessió que li interesse.