maig

25

Les Bandes, del blanc i negre al color

Quan era menut, recorde les bandes com en blanc i negre, compostes exclusivament per músics homes i directius molt majors. 

Tinc la imatge de la generació del meu iaio Enrique que, per aquell temps a finals dels anys setanta, era el president de «La Nova» de Xàtiva. Solia dur-me, amb 5 o 6 anys, a totes les desfilades i concerts ben agafats de la mà. Ell era un güelo orgullós, i jo ja era un friqui del món de les bandes de música.

Els directius eren tot homes majors, ben posats de vestit i barret, fumant puro durant tot el dia sense pensar que empudegaven als nets tenien al costat. Era el que s’estilava, ho sé, però a la volta em sorprenia.

Aquells homes s’asseien en les primeres files per a presidir els concerts, mentre les seues dones, totes juntes a partir de la fila cinc, exercien la figura d’acompanyants, tenint l’absurd privilegi de ser «senyora o la dona de»…

A l’escola de música, recorde amb estima les classes de solfeig amb la professora que em va marcar el camí i a la que sempre he estat agraït, avui en dia encara la tinc molt present, mai l’oblide, Doña Teresa. 

Era l’única dona del planter de professors, valenta i empoderada, de caràcter ferm però molt sensible i humana. Va tindre una maduresa en la seua vida molt dura, enfosquida pel règim franquista a qui li va llevar la vida del seu marit.

Recorde com si fos ara aquella maleïda vesprada de dilluns 23 de febrer de 1981, esclatava l’intent de colp d’estat en el Congrés dels Diputats. Doña Teresa, amb un estat de pànic, amb la cara desencaixada, i la mirada de terror, ens va enviar corrent a casa. 

Em vaig ensenyar molt d’ella, i no únicament a solfejar… 

A les classes, eren molt poques les xiques que estudiaven música. A l’hora del repartiment d’instruments, el mestre de la banda i els professors, repartien els instruments de vent preferentment als xiquets, a les xiquetes si podia ser, el piano.

Pocs anys després, començaren a apuntar-se a solfa més xiquetes, però els professors seguien sexualitzant els instruments, dividint-los en femenins i masculins.

A l’hora d’entrar a la banda, es tenia molt en compte si eres xic o xica, ja que es deia que les xiques “aguanten molt poc a les bandes. És convenient que troben un noviet músic a veure si així duren un poc més, però no interessen, perquè si arriben a ser majors, s’ho deixen en ser mares…”. 

Quan anàvem a tocar pels pobles i ens quedàvem a passar la nit, no deixaven anar a les xiques perquè no es mesclaren amb els xics per a dormir. “Menut compromís portar a les xiquetes darrere, calla, calla…”.

En aquells anys ningú es plantejava encara la igualtat entre els homes i dones. Afortunadament, igual que les televisions, a mitjans dels anys vuitanta, les bandes van començar a passar del blanc i negre al color. Però com costa!

Per sort, tot i que la feina de la igualtat només està començant, hui en dia ha canviat molt la cosa.

Si ens parem a pensar, i com a simple curiositat, fins i tot els elements que envolten dia a dia una banda de música és generalment en gènere femení, per exemple: apuntar-se a (la) Música, a (l’) Escola, (la) Bandeta, Banda, Batuta, Partitura, Boquilla o baqueta, Canya i Sordina, Concert de la Fira, Concert de Música Festera, Santa Cecília, Puríssima xiqueta, Benissa… TOT ÉS FEMENÍ

Actualment, com comentava Ariadna Ivars a l’article “La figura de la dona a la nostra banda”, la banda està composta per 49 homes i 54 dones, i des de l’arribada de Marleen al trombó, en totes les famílies instrumentals estan presents les dones.

L’impacte de les Bandes de Música en l’educació és directe, per això és el moment que lluitem i treballem seriosament per la igualtat de gènere, però ho hem de fer començant per dins de casa nostra.

És per això què, a Benissa ho farem amb un concert que reivindica la figura de les dones des de totes les perspectives artístiques dins de la banda de música, des de la interpretativa, passant per la compositiva, i com no, per la direcció artística.

Desitge de tot cor que la idea de crear aquest concert anomenat “La música en Clau de DOna”, ens ajude a dibuixar un present i un futur musical, ara sí, a color.

Xàtiva, a 25 de maig de 2022

Miguel Ángel Grau Martínez

Director artístic de la SLMB

0 Comments

maig

17

LA FIGURA DE LA DONA EN LA NOSTRA BANDA

  L’elecció d’instrument per part de les dones, fins fa ben poc, estava fortament condicionada pel seu gènere. Les xiquetes no podien escollir la trompeta o la percussió, entre altres, ja que eren instruments “de xics”. Elles havien d’optar per instruments més “suaus” que “aparentment” requerien d’una major delicadesa en ser tocats, com la flauta o el clarinet. Curiós el fet d’associar el rol de l’instrument amb qui devia tocar-lo.

  Moltes vegades, aquesta decisió imposada ha fet que, al llarg de la seua carrera musical, les dones hagen canviat d’instrument principal. Moltes d’elles perquè no se sentien còmodes amb la seua elecció, ja que des d’un principi no se’ls havia permés escollir el que elles realment desitjaven.

  Per sort, totes aquestes falses creences, en la Banda de Benissa, formen ja part del passat. Des de fa molts anys, la gran majoria de les cordes són mixtes. Hi ha dones tant en la percussió i la corda de trompetes com homes tocant la flauta i el clarinet. Defensant així, que tots els instruments són igual de rellevants dins del conjunt musical i que poden ser interpretats per tothom.

  La Societat Lírica i Musical de Benissa, a més a més, compta de fa molts anys amb la participació femenina en tots els seus àmbits: interpretant obres musicals, formant part del grup de comunicació o ocupant els llocs més rellevants dins de la junta directiva. Dintre d’aquestes, en són un exemple Clara Bertomeu i Joaqui Colomer, que foren les primeres dones en entrar a formar-ne part (https://www.infobenissa.cat/primeres-dones-la-banda/), o les ex-presidentes Maria Dolores Juan Aparicio i Núria Ivars Bertomeu.

  La banda, en un futur, està oberta a afegir en la seua història el fet de donar-li la primera batuta a una dona per dirigir i posar-se al capdavant de l’agrupació musical, sent aquesta tasca una de les poques restants que no s’han exercit per figures femenines.

  És per això que en aquest concert del 28 de maig, es vol reivindicar també, que els instruments no tenen un rol de gènere associat: que el trombó sona igual si qui està al darrere de la embocadura és un home o una dona, que el so de la flauta travessera és poderós i potent i, que en el món de la música, les dones tenen cabuda i són de gran rellevància en tots els espais des de fa molt temps.

Per Ariadna Ivars Pérez

0 Comments

des.

05

LA COMUNICACIÓ I LA BANDA

Allò que no es veu, que no es coneix, no es valora.

Ja fa anys que la SLM Benissa compta amb algunes ferramentes digitals pròpies. Allà pel 2012, es va crear la pàgina web “bandadebenissa.org”, el correu electrònic i la pàgina del Facebook. Els temps canviaven i la nostra associació no podia quedar-se enrere.

La web ens servia per a explicar la història i la composició de la Societat, així com publicar el programa de Santa Cecília i algunes notícies. El Facebook ens valia per a posar fotografies dels esdeveniments. I el correu electrònic per a tenir un canal a través de la qual comunicar-nos. Poc després, en 2014, vam obrir un canal a Youtube per tal de poder compartir algunes de les actuacions que anàvem oferint.

Les persones que ho gestionaven, tot i iniciar una tasca fonamental, no podien dedicar massa temps a dur-les, pel que l’any 2016, un grup voluntari del jovent de la banda vam decidir fer-nos càrrec i tractar de dinamitzar-les. Per a tal fi, vam crear un grup de Whatsapp des d’on coordinar millor tota la tasca i les energies disponibles. I, entenent que el públic més jove utilitzava altres canals, vam decidir obrir comptes en Twitter i Instagram.

Principalment oferíem difusió de les nostres activitats, però l’època simplement informativa ja ha passat. Ens trobem en un moment on la comunicació ha de ser interactiva i atractiva, pel que vam decidir ampliar el contingut. Vam optar per aprofitar el nostre altaveu per a fer-nos ressò dels triomfs musicals de persones del grup, així com visibilitzar la tasca social del préstec d’instruments, o compartir les experiències per tal que el poble se’n poguera familiaritzar i sentir-se més proper a nosaltres.

Ara mateixa el grup compta amb 9 persones, entre les quals ens repartim les tasques segons habilitats i disponibilitats. I com sempre diem, recordant que totes ho fem en el nostre temps lliure, qui fa el que pot, no té obligació a més. Actualment, el grup de treball està distribuït, més o menys, de la següent manera:

– Coordinació grup: Javier Miralles i Belén Ivars.

– Creació de contingut: Pepa Llopis, Núria Ivars, Romà Ivars, Javi i Belén.

– Facebook: Javi, Pepa i Belén.

– Twitter: Romà i Belén.

– Instagram: Carolina Perles, Javi i Belén.

– Disseny cartells: Patricia Cabrera.

– Gravació, realització i edició de vídeos: Ferran Navarro.

– Web: Xavi Ivars i Belén.

Per a poder desenvolupar la tasca bé, estem en continua comunicació amb la junta directiva. De fet, la persona que ocupa la presidència està en el grup per a corregir-nos, informar-nos o comunicar-nos qualsevol cosa d’una manera més directa. Així, o bé mirem com publicar allò que se’ns demana, o bé a la inversa, fent propostes a l’equip directiu per a millorar el funcionament del conjunt de l’associació.

Tota esta feina és una altra manera de formar part i treballar per la banda, tal volta menys visible, sí, però tot i que semble una paradoxa, esta invisibilitat individual fa possible la visibilitat del grup.

Perquè les bandes de música no som solament unes personetes que toquem pels carrers i pareix que sempre estem de festa, no. Som persones implicades en la cultura del nostre poble, persones voluntarioses que dos nits a la setmana assagem per donar el millor de nosaltres, i que formem part d’un grup divers que està en continu canvi i creixement. Som persones que ens enorgullim de dur el nom de Benissa per tot arreu sabent la responsabilitat que comporta. I per això, pensem que si la gent del poble ens coneix millor, si veu tot el que fem, també podrà sentir-se orgullosa de nosaltres i de com estimem el nostre poble.

Belén Ivars.

#SomLaBanda @bandadebenissa

0 Comments
Blog Archive →