Des

05

LA COMUNICACIÓ I LA BANDA

Allò que no es veu, que no es coneix, no es valora.

Ja fa anys que la SLM Benissa compta amb algunes ferramentes digitals pròpies. Allà pel 2012, es va crear la pàgina web “bandadebenissa.org”, el correu electrònic i la pàgina del Facebook. Els temps canviaven i la nostra associació no podia quedar-se enrere.

La web ens servia per a explicar la història i la composició de la Societat, així com publicar el programa de Santa Cecília i algunes notícies. El Facebook ens valia per a posar fotografies dels esdeveniments. I el correu electrònic per a tenir un canal a través de la qual comunicar-nos. Poc després, en 2014, vam obrir un canal a Youtube per tal de poder compartir algunes de les actuacions que anàvem oferint.

Les persones que ho gestionaven, tot i iniciar una tasca fonamental, no podien dedicar massa temps a dur-les, pel que l’any 2016, un grup voluntari del jovent de la banda vam decidir fer-nos càrrec i tractar de dinamitzar-les. Per a tal fi, vam crear un grup de Whatsapp des d’on coordinar millor tota la tasca i les energies disponibles. I, entenent que el públic més jove utilitzava altres canals, vam decidir obrir comptes en Twitter i Instagram.

Principalment oferíem difusió de les nostres activitats, però l’època simplement informativa ja ha passat. Ens trobem en un moment on la comunicació ha de ser interactiva i atractiva, pel que vam decidir ampliar el contingut. Vam optar per aprofitar el nostre altaveu per a fer-nos ressò dels triomfs musicals de persones del grup, així com visibilitzar la tasca social del préstec d’instruments, o compartir les experiències per tal que el poble se’n poguera familiaritzar i sentir-se més proper a nosaltres.

Ara mateixa el grup compta amb 9 persones, entre les quals ens repartim les tasques segons habilitats i disponibilitats. I com sempre diem, recordant que totes ho fem en el nostre temps lliure, qui fa el que pot, no té obligació a més. Actualment, el grup de treball està distribuït, més o menys, de la següent manera:

– Coordinació grup: Javier Miralles i Belén Ivars.

– Creació de contingut: Pepa Llopis, Núria Ivars, Romà Ivars, Javi i Belén.

– Facebook: Javi, Pepa i Belén.

– Twitter: Romà i Belén.

– Instagram: Carolina Perles, Javi i Belén.

– Disseny cartells: Patricia Cabrera.

– Gravació, realització i edició de vídeos: Ferran Navarro.

– Web: Xavi Ivars i Belén.

Per a poder desenvolupar la tasca bé, estem en continua comunicació amb la junta directiva. De fet, la persona que ocupa la presidència està en el grup per a corregir-nos, informar-nos o comunicar-nos qualsevol cosa d’una manera més directa. Així, o bé mirem com publicar allò que se’ns demana, o bé a la inversa, fent propostes a l’equip directiu per a millorar el funcionament del conjunt de l’associació.

Tota esta feina és una altra manera de formar part i treballar per la banda, tal volta menys visible, sí, però tot i que semble una paradoxa, esta invisibilitat individual fa possible la visibilitat del grup.

Perquè les bandes de música no som solament unes personetes que toquem pels carrers i pareix que sempre estem de festa, no. Som persones implicades en la cultura del nostre poble, persones voluntarioses que dos nits a la setmana assagem per donar el millor de nosaltres, i que formem part d’un grup divers que està en continu canvi i creixement. Som persones que ens enorgullim de dur el nom de Benissa per tot arreu sabent la responsabilitat que comporta. I per això, pensem que si la gent del poble ens coneix millor, si veu tot el que fem, també podrà sentir-se orgullosa de nosaltres i de com estimem el nostre poble.

Belén Ivars.

#SomLaBanda @bandadebenissa

0 Comments

Nov

12

LES ALBAES; UNA EXPRESSIÓ VALENCIANA DE NORD A SUD

En aquest article vaig a parlar d’una de les expressions més valencianes que conec. Tot bon valencià i amant de la nostra cultura sap identificar eixa tonada de dolçaina i veu. Les albaes jo les vaig conèixer de xicotet, gràcies a la volta en carro a La Marina (una mostra de folklore valencià molt intensa), on totes les nits després de sopar hi havia algun espectacle com duos musicals, grups folklòrics, danses i en algunes ocasions, nits d’albaes.

Han passat els anys i he tingut l’ocasió de tocar tota classe d’estils musicals dins la meua trajectòria professional (clàssica, festera, música fusió, jazz, etc.) per carrers, escenaris, auditoris, etc. I encara és l’hora que continue aborronant-me en escoltar una bona albà, cantada amb gust i sentiment. Aquest gènere no és fàcil d’interpretar però tampoc impossible. En cantar cal tindre clares les melodies per interpretar-les, controlar els nervis i relaxar-se per dominar la teua veu, ja que els registres són molt exigents. Una cosa que vull remarcar per la meua experiència, tant d’intèrpret com d’oient, és que les albaes tenen diverses melodies i segons la teua veu pots interpretar un tipus o altre. No és un gènere selectiu de veu, ara bé, cal preparar-se per a fer-ho correctament.

Feta aquesta introducció recordaré o explicaré la història d’aquest estil, originari de les terres valencianes. Segons alguns autors és un gènere cultivat des de Castelló fins a La Marina i l’horta d’Alacant. En les zones del sud, la informació històrica sobre aquest gènere no és molt clara, fet que no ens deixa afirmar que les albaes siguen un gènere practicat en el passat. La zona per excel·lència de les albaes i el cant d’estil és l’horta de València, els territoris del centre i nord tenen arrelats aquests gèneres documentats ja en el s. XV. Actualment, està normalitzat dins del territori de parla valenciana gràcies als moviments nacionalistes-culturals en defensa de les tradicions valencianes que han introduït aquest gènere en les festes de molts pobles dins d’un procés constant d’aculturació. (Pitarch, 2011)

Fig. Pintura d’Antoni Fillol Granell (1870-1930)

En primer lloc, les albaes són manifestacions tradicionals valencianes de ronda, interpretades en hores nocturnes o fins a l’alba, com diu el seu propi nom. Per fer-nos una idea del context original de les albaes des del punt de vista etnomusicòleg (folklore natural del gènere), ens situarem en els anys cinquanta en l’horta nord de València, més concretament en la localitat del Puig de Santa Maria (bressol popular del cant d’estil), on quatre persones, després de sopar, eixien a fer una ronda d’albaes. El grup estava format per un versador, dos cantants, dolçaina i tabal i es disposaven a cantar pel poble fins a cansar-se. La dolçaina i el tabal marquen una melodia senzilla i les intervencions dels cantants, que despleguen tot el seu virtuosisme, junt amb el versador que improvisa els versos dedicats a qualsevol persona, són l’escena típica d’unes albaes. Un exemple d’aquesta escena la podem trobar en la pel·lícula “Vicenteta esta-te queta” de Vicent Escrivà, on s’escenifica una nit d’albaes realitzada per José Ma Flores i Josep Bahilo, dos intèrprets de renom en l’època.

En segon lloc, segons la zona i el context, les albaes tenien una manera d’interpretar-se: es conserva la melodia principal, però varia la instrumentació. Les albaes eren dedicades a persones rellevants que mereixien una mostra d’estima per part de la societat, era un cant per enaltir la figura d’una persona.

En la variant d’albaes que es realitza individualment i acompanyada instrumentalment podem trobar dos tipus; la zona de l’horta de València i la zona de Castelló. Les albaes de l’horta són aquelles interpretades en la zona de València on es caracteritza l’acompanyament realitzat per dolçaina i tabal. Els instruments es dediquen a separar les intervencions dels cantants, interpretant a cappella les estrofes. Després, en la part cantada, el tabal marca amb xicotets tocs el tempo per al cantant. En les zones de Castelló s’interpreta un tipus d’albà més arcaica: conserva la mateixa funció, i no s’utilitza el tabal. (Reig, 1996)

En l’horta de València, els cantants d’albaes també practicaven cant d’estil on l’acompanyament es realitzat per guitarres. De vegades, els mateixos músics fusionaven la instrumentació del cant d’estil i el gènere d’albaes creant les guitarraes.

L’altra variant d’albaes és la interpretada col·lectivament i amb acompanyament de corda polsada, s’anomenen albaes de Nadal o d’església. Aquestes tenen una forma responsorial, un solista canta i el cor li contesta amb la mateixa melodia o diferent. Les albaes d’església estan emparentades amb els romanços per la seua extensió, coples octosíl·labes com els romanços castellans, i temes religiosos que expliquen el naixement de Jesús. La instrumentació està composta per guitarres, llaüts i bandúrries (molt semblant a una formació de rondalla). (Reig, 1996)

Finalment, per donar una explicació a l’aparició de les albaes en les zones d’Alacant, més concretament en el poble de Benissa, he eixit al carrer per fer un treball de camp. El treball ha sigut entrevistar a diferents nivells d’edat per arribar a un consens en l’aparició d’aquest gènere al poble. Una xicoteta enquesta a gent aleatòria per no influir en les possibles respostes comunes.

Les referències que ens arriben són dels anys cinquanta, en les festes patronals, on els majorals contracten a un grup folklòric per fer albaes a Benissa. En els anys següents, els majorals continuen aquesta tradició però acaba desapareixent del programa de festes. En l’actualitat, els membres de la Societat Lírica i musical de Benissa han incorporat la nit d’albaes a les festes de Santa Cecília, patrona dels músics, on realitzen els cants a les noves incorporacions, a gent que s’acomiada, o a qui celebra molts anys en el grup. A banda del nostre poble, en altres localitats de la comarca també han incorporat aquesta manifestació a les festes patronals (Teulada, Dénia, etc.)

En conclusió, les zones del centre i nord tenen una tradició arrelada i documentada en la societat amb aquest gènere que justifica la seua pràctica. En les zones del sud, no s’han trobat vestigis de l’arrelament però s’ha creat un moviment d’aculturació pels col·lectius socials que les han introduït als pobles. Aquest fenomen es realitza a l’adoptar característiques d’altres cultures a la nostra i, a poc a poc, van arrelant-se en la nostra societat. La cultura d’un poble o un grup social obert al món està en constant evolució. La societat actual rep tota mena d’informació musical que fa fusionar els seus conceptes i canvia els gustos. En l’últim segle, la irrupció dels mass media (mitjans de comunicació) ha accelerat el procés d’aculturació en moltes societats. La protecció de totes les cultures davant la transculturació global està en mans de la gent nativa. Ja que com diu el cantautor Raimon:

“Qui perd els orígens perd la identitat”

 

 

Quico Llopis Ivars

Saxofonista de la banda i estudiant de musicologia

0 Comments

Nov

11

LA BANDA DE BENISSA REALITZARÀ EL CONCERT DE SANTA CECÍLIA D’ENGUANY, “MITOLOGIES”, A L’AUDITORI TEULADA MORAIRA

La Societat Lírica i Musical de Benissa augmenta els esforços per tal d’oferir al seu públic música de qualitat. El concert que s’està preparant per a Santa Cecília, que duu per títol “Mitologies”, i sota la direcció de Miguel A. Grau Martínez, enguany es durà a terme a l’Auditori Teulada Moraira per qüestions d’aforament i seguretat.

BENISSA, 6 de novembre de 2019. El concert programat per al dissabte 23 de novembre, a les 19h, i amb el títol “Mitologies”, enguany ve acompanyat d’altres novetats. La dificultat en l’execució del mateix no permet una doble sessió, tal i com venia fent-se en els últims anys. Després d’un llarg debat intern, i sense haver trobat alternatives possibles a Benissa, la Societat Lírica i Musical de Benissa opta per realitzar-lo en l’Auditori Teulada Moraira.

L’associació no vol renunciar ni al nivell musical assolit en els últims temps ni al fet que cap persona interessada a assistir no ho puga fer. A més, la quantitat de persones que conformen la banda ja supera la capacitat de l’escenari del Centre d’Art Taller d’Ivars. Per aquests motius, d’aforament i de seguretat, s’ha pres aquesta decisió tan complicada.

Per a facilitar l’assistència s’habilitarà un servei d’autobusos que cobrirà el trajecte des de Benissa  fins el recinte per a totes les persones que així ho desitgen. Per a fer ús d’aquest servei, les persones interessades s’hauran d’inscriure en el moment en el que adquirisquen la seua entrada. El dia del concert l’autobús eixirà a les 18h de l’Avgda. L’Alcúdia, a l’altura de l’asil Sant Joaquim i Santa Anna.

Aquesta compra es podrà fer en l’espai que habilitarà la Societat Lírica i Musical de Benissa al Carrer Nou núm. 7 (antiga oficina de Ferrer Rodríguez e hijos -AXA-), on estaran a la venda a partir del dia 13 de novembre. L’horari de venda serà: dimecres 13, dijous 14 i divendres 15, de 17 a 20h, i el dissabte 16 d’11 a 13h. Les persones amb problemes de mobilitat que no puguen acudir presencialment, podran fer-ho a través del correu electrònic (info@bandadebenissa.org) o a través del telèfon 629 287 408.

El preu de les entrades serà de 5€, excepte les persones sòcies que la podran adquirir amb un 100% de descompte, és a dir, sense cap cost, ja que és un dels beneficis de pertànyer a l’associació. Des de la mateixa es vol remarcar que, com que l’Auditori Teulada Moraira compta amb unes característiques de sonoritat i de qualitat excepcionals, qualsevol de les localitats disponibles asseguren la comoditat i la visibilitat necessària per gaudir del concert. 

Aquest canvi, lluny de desmotivar, ha esdevingut tot un repte per a la banda, tal i com manifesta el seu director, Miguel A. Grau Martínez: “Realitzar el concert a l’Auditori Teulada Moraira és una gran oportunitat per poder demostrar tot l’esforç que portem fent des de que vam començar els assajos, a setembre. A més, per a les persones de la banda implicarà tot un exercici de concentració, molt més elevat que el que requeria el Centre d’art Taller d’Ivars, ja que a l’Auditori Teulada Moraira l’acústica és molt bona i no podem deixar passar l’oportunitat de gaudir-la al màxim”.

 

La junta directiva de la Societat Lírica i Musical de Benissa es mostra molt optimista i satisfeta amb aquest canvi, tot i la tasca de logística que comporta: “Per a nosaltres ha sigut una decisió complicada de prendre, però havíem de prioritzar la seguretat tant del públic com de la banda, i també valorar la qualitat que hem adquirit en els últims anys. Tot açò ha suposat moltes més reunions així com un major volum de feina per tota l’organització que implica, però la il·lusió de poder fer el concert en un espai com l’Auditori Teulada Moraira ens ha donat l’energia necessària per seguir endavant” opina Núria Ivars Bertomeu, presidenta de l’entitat.

 

0 Comments
Blog Archive →